Les beguines

Les beguines són un moviment sorgit a les darreries del s.XII a Flandes,Bravant i Renània, que s’estengué cap al nord i el sud d’Europa i protagonitzat per dones,les quals, soles o en grup, portaven una vida religiosa en el món, al marge, però, de les estructures eclesiàstiques i familiars. Grup difícil de definir: laiques i religioses alhora, dones dedicades a l’acció i a la contemplació; la Marta i la Maria de què ens parla l’evangeli de Lluc. Este moviment representava un espai de llibertat femenina entre la religió i e

l laïcisme. El seu projecte de vida constitueix una voluntat d’allunyar-se de les relacions que imposava l’estructura familiar patriarcal de l’època i l’adopció d’un model de vida cèlibe. Es té coneixement de beguines que feien pelegrinatge en grups de tres a cinc, d’altres solitàries i també comunitats de beguines. Vivien de les rendes pròpies i de la mendicitat, amb pobresa. L’espiritualitat era una recerca de la perfecció individual, solitària, contemplativa, encara que acompanyada d’activitat  caritativa amb gran projecció social a través de l’autoritat moral de  què gaudien.

Sembla que a partir de 1330, la fúria inquisitorial, aconsegueix la desintegració d’este grup; les beguines són considerades heretges dintre del discurs tradicional de l’església.

M Llop

Extraído de la revista Temps de Franja, nº 102