Beguines (VIII): ANA MARÍA MATUTE

Hem resistia a llegir a A.M.M. però el calurós mes d’agost m’ha introduït en la lectura d’una autora que considero indispensable .

Faig referència a les primeres obres de l’autora, que són molt diferents de les  novel.les fantàstiques posteriors ( “Olvidado Rey Gudú”, Aranmanoth”)

Per  començar, per exemple, podem llegir :“Historias de la Artámila”, llibre de relats curts. També “Los soldados lloran de noche” (1964) o La trampa (1968).

AMM ha tingut premis diferents: Premi Nadal 1947 amb “Los Abel”; Premi Café de Gijón amb “Fiesta al Noroeste”, Planeta 1954 amb “Pequeño teatro”. Pertany a L’Acadèmia de la Llengua Espanyola.

Parlar d’AMM sense fer alguns comentaris de la seua vida personal és difícil. Als cinq anys va escriure el seu primer relat quan gairebé mor degut a una infecció de ronyó. Als vuit anys va tenir una altra malaltia greu i la van enviar a viure amb els seus iaios a Mansilla de la Sierra (Logroño). Casada i divorciada posteriorent amb el poeta Ramon E. De Goicoechea amb qui va tenir un fill. La vida personal ha condicionat molt la seua vida literària: ha tingut etapes de pasivitat creativa i les vivències d’infancia i joventut s’adivinen en els seus escrits. Amb una visió realista ha desenvolupat un estil personal imaginatiu, sensorial, emotiu i delicat. La seua obra és una combinació de denúncia social i llenguatge poétic.Ha viatjat per Europa i EEUU on s’han fet bastants estudis i tesis doctorals sobre la seau obra.

“Escric perquè a pesar  de que vaig nàixer a una classe social “acomodada”, no estic contenta. Escric, doncs, perquè no estic contenta. Perquè no estic conforme, ni dormida, ni cega, ni morta. En definitiva, perquè l’ofici d’escriure és també una forma de protesta”.

M. Llop

(Nota: este artículo está escrito en septiembre de 2013. Matute falleció el pasado mes de junio, a los 88 años de edad)