Ermessenda de Carcassona (972-1057)
Va ser regent del Comtat de Barcelona, comtessa de Barcelona, de Girona i d’Osona. Filla de Roger I de Carcassona i d’Adelaida de Gavaldà. Es va casar el 993 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell. Va participar en el govern dels seus comtats, sobretot després de la mort del seu marit, el 1017,va presidir assemblees i tribunals i va participar en les campanyes militars a Al-Àndalus. Va emprendre campanyes militars contra el comte d’Empúries i, més tard, contra el seu propi fill per conservar el poder. Ramon Borrell va morir deixant hereu el seu fill Berenguer Ramon I; aquest tenia 13 anys i Ermessenda s’encarregà de la seua tutela, fins la seua majoria d’edat. També va ser tutora del seu net Ramon Berenguer I, a la mort del seu pare, amb qui també es va enfrontar més tard. 
Durant les regències d’Ermessenda, l’aristocràcia va iniciar el procés de feudalització de Catalunya enfrontant-se als prínceps i a l’Església amb el recolzament dels consellers, els prelats partidaris de la reforma gregoriana com l’Abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuixà, o el seu germà Pere Roger de Carcassona, bisbe de Girona.
Ermessenda s’ocupà de l’església i va promoure noves fundacions, com el capítol de la Catedral de Girona, el monestir femení de Sant Daniel de Girona o el masculí de San Feliu de Guixols.
A la catedral de Girona s’exhibeix el sepulcre i l’estàtua jacent de la comtessa, obra de l’escultor mallorquí Guillem Morell del segle XIV, realitzada tres-cents anys després de la mort de la comtessa.
Ermesenda de Carcassona va ser una dona d’una bellesa singular que va tenir un paper polític molt important per Catalunya.
Mertxe Llop
Debe estar conectado para enviar un comentario.