Beguines: ANNA FREUD

Nascuda a Viena el 3 de désembre de 1895 fou la sisena i última filla de Sigmund Freud i Martha Bernays.De carácter aventurer i díscol dintre de l’ambient familiar i d’amics, encara que en públic era considerada com a tímida i reservada. Al 1918 va començar a analitzar-se amb el seu pare fins al 1922 any que va ingresar a la Societat Psicoanalítica de Viena com psicoanalista de nens amb el treball titulat Relació entre les fantasies de fragelació i sommni diurn. De Lou Andreas Salomé, a qui consideraba com la ”mare analista”, va rebre ajuda important per l’esmentat treball. 

Estudiosa de l’obra del seu pare, fidel a les seues idees bàsiques, en 1925 es designada secretària de l’Institut  Psicoanalític de Viena. Allí impulsà la formació del Kinderseminar, un seminari d’investigació sobre psicoanàlis aplicat a la pedagogia i destinat a psicoanalistes, a educadors i treballadors socials.

Al 1937 s’inaugurà a Viena la guarderia Jackson, projecte que ella va dirigir.Després de la mort de seu pare (a qui va cuidar des de 1923, ja declarat el càncer de mandíbula, fins a la seua mort), va emprendre la tasca d’organitzar residències per a nens evacuats i refugiats. La més destacada fou la Hampstead Child Therapy Clinic de Londres. En la década dels 50 fou menbre del Consell Executiu de la IPA.

Va rebre distincions de l’Universitat de Viena, Columbia, Harvard i Frackfort.

Morí a Londres el 9 d’octubre de 1982.

Obres importants són: El YO i els mecanismes de defensa. Psicoanàlisis del desenvolupament del nen i l’adolescent. Normalitat i patologia en la infància.

A. Freud és una gran escriptora que no es perd en tecnicismes i presenta molts casos clínics com exemples.

Mertxe Llop